Hola!
Fa poc em vaig proposar construir alguna cosa amb IA sense tenir formació en informàtica. El resultat és un joc de puzzle diari sobre les estacions de TMB, una mena de Wordle però amb les estacions del metro de Barcelona. El joc és a endevimetro.cat.
Espero que us agradi!!
Un drac esfereïdor que treu foc pels queixals amenaça els habitants de Montblanc. Davant del perill, la princesa Valentina i l'aclamat cavaller Jordi de Capadòcia s'hi enfronten amb totes les seves forces per retornar la tranquil·litat a la vila.
L'heu vista?, us agrada?
Enllaç de la sèrie: https://www.3cat.cat/tv3/sx3/valentina-de-montblanc/
Hola, bueno, adentrados en el mundo compra de vivienda y explorando practicamente todas las opciones del mercado, incluyendo obra nueva sobre plano, no tenemos mas que frustracion.
Para situar en espacio: Estamos en Girona. Buscamos tambien por los alrededores. Tenemos pre-hipoteca aprobada porque no sabiamos si ir por obra de plano o segunda mano.
TODAS las opciones de plano, tienen contratos de compra venta MUY ABUSIVOS.
- En caso de no salir hipoteca, el comprados pierde la totalidad de lo entregado (30% del valor del inmueble)
- Espigul inclusive te pide que explicitamente renuncies a la ley de arras y dejan en claro que la penalizacion por la falta de financiacion a la hora de firmar escritura puede ser que de cualquier forma te pidan la totalidad del valor del inmueble.
Como es posible que haya una ley para proteger al comprados Y NADIE la respecte? Nos dijeron que era facilisimo presentar un documento de que la hipoteca no es viable. Que la constructora no quiere asumur riesgos (aun cuando todos sabemos que venderian el piso inclusive mas caro), etc etc.
Estamos en el punto donde no sabemos si arriesgarnos o no. Ya que si perdemos el 30% que ponemos de forma anticipada posiblemente no podamos volver a ahorrar ese dinero nunca mas. La gente se arriesga de todas formas? Solo en Girona ignoran la ley de arras? Como se compran un piso de obra nueva en estas condiciones? (ninguna de las constructoras quiso negociar nada)
Hola! La meva parella i jo som joves i volem comprar-nos el nostre primer pis però com sabeu l'economia està ben fotuda. Estem valorant llocs per viure però que ens permeti anar a Barcelona a treballar, i Cerdanyola del Vallès és una opció. Ens agradaria saber si aquest municipi té zones xungues que haguem d'evitar al buscar pis, o si en general es sent una sensació d'inseguretat (estem intentant fugir de Barcelona i tota la delinqüència que hi ha últimament). Ens encantaria viure en zona que hi hagi força vegetació i es respiri net, així que ens preguntàvem si algú que visqui allà podria opinar al respecte :) Perquè no tenim cap conegut allà.
Mil gràcies!
Us enrecordeu d'aquest perfil?
Recopilava setmana a setmana les punyalades a Catalunya, es va fer viral, van aconseguir que periòdics parlessin de la gran quantitat de punyalades que hi havia (i hi ha) al país.
I de cop i volta, van deixar de twitejar. Creieu que els van amenaçar o van comprar el seu silenci?
Si no coneixieu el perfil, us animo a fer-li un cop d'ull.
Fa temps que tinc una sensació que s'ha vist disparada recentment. Lo de la inseguretat a Barcelona ja ho hem normalitzat inclús en fem mems però és preocupant la quantitat de violència, assassinats i delictes en general que surten a la llum. El que més m'angoixa és que està escalant i ara ja parlem de tirotejos i commisament d'armes cosa que fa anys sonava força llunyà. Tot això ho dic perquè cada cop més tinc la sensació que sols el poble salva al poble i que si volem justícia l'hem d'implantar nosaltres ja que el sistema policial/juridic ha demostrat estar en fallida. Que en penseu? Soc un exagerat que ha tancar twitter i la tv per sortir fora a trepitjar gespa?
He acabat Les illes del caliufosc i la veritat és que m’he trobat un Brandon Sanderson molt diferent del que estava acostumat a llegir.
Vaig triar aquest llibre perquè la portada em va agradar i sincerament no tenia gaire clar on m’estava ficant. Esperava una aventura de fantasia més autocontinguda i m’he trobat un llibre molt centrat en la mitologia, el futur del Cosmere i la ciència-ficció.
En el llibre seguim en Vespre, un paranyer de l’illa de Patji, dins d’una cultura que m’he imaginat com a polinèsia. A en Vespre no li agraden els canvis, tot i que ell mateix ha sigut el causant dels canvis més disruptius que estan passant a la seva cultura. Al seu planeta tenen un problema: han de negociar amb una societat tecnològicament superior que els ha arribat de l’espai.
Per altra banda, tenim l’Estrel·lí, un drac empresonat en la seva forma humana pels seus congèneres, que viatja pel Marobac amb la seva tripulació intentant, de totes totes, protegir-los i crear una sensació de comunitat entre ells.
>!I finalment el canvi arriba, inexorablement, encara que de manera més controlada. En Vespre marxa a explorar nous mons, crec que en part per no viure’l en primera persona i veure com tot el que ha conegut es dissol per sempre.!< Aquesta part sí que m’ha fet reflexionar.
No crec que sigui un mal llibre. M’ha sorprès aquesta deriva cap a la ciència-ficció mantenint la fantasia que sembla que està fent el Cosmere. Però segurament és un llibre que funciona molt millor si ja estàs molt ficat en aquest univers.
Algú més l’ha llegit? Necessites molt context previ per gaudir-lo de veritat? Com veieu aquest canvi cap a la ciència-ficció?
Fa anys que llegim titulars alarmants sobre els microplàstics a l’aigua, i ara resulta que alguns estudis podrien haver estat contaminats… pels guants dels investigadors.
Un estudi recent de la University of Michigan ha vist que guants de nitril i làtex poden deixar residus microscòpics que, sota certes tècniques analítiques, semblen microplàstics. Científics buscant plàstic mentre escampen plàstic amb les mans.
De fet, ja el 2020 hi havia investigadors advertint exactament de que alguns microplàstics detectats podien venir del material de laboratori i no de la mostra estudiada.
Amb això no vull dir que els microplàstics siguin un mite ni que no puguin ser un problema mediambiental. Ho comparteixo per l’absurd de la situació, semblaria que se’ls hi hauria pogut acudir abans.
Referències:
Avoiding and reducing microplastic false positives from dry glove contact
When Good Intentions Go Bad—False Positive Microplastic Detection Caused by Disposable Gloves
Roko Banana és un trio d'indie rock, post-hardcore, math rock i emo format a Banyoles el 2017 per Mak Dzinovic (guitarra i veu), Àlex Abad (bateria i veu) i Edu Rodríguez (baix i veu). Des dels seus inicis, la banda ha desenvolupat una identitat molt reconeixible basada en guitarres tenses, estructures imprevisibles i lletres honestes.
Amb referents com els britànics Delta Sleep, els suecs Masquerade o els francesos Lysistrata, però també grups catalans com L'Hereu Escampa i una sintonia amb la nova brossada d'artistes catalans com Cala Vento, Dan Peralbo, Ypnosi i Remei de Ca la Fresca; en els seus inicis, amb el senzill Insurrection (2017) i l'LP Madness & Coffee (2018), on s'acostaven més al stoner o a l'indie-rock i cantaven en anglès, el grup va començar a consolidar-se amb l'EP El Veïnat (2021), un disc on ja apareixia clarament la seva barreja entre complexitat rítmica i explosió emocional, i on es produïa el canvi d'idioma cap al català.
Més endavant va arribar l'EP Finalment Principis (2022), on el so stoner quedava una mica més enrere per agafar tocs math i emo, donant pas a una etapa més agressiva i directa que va obrir el camí cap a Fins que surti el sol (2023), un àlbum excel·lent amb el qual van acabar de definir la seva personalitat artística gràcies a cançons capaces d'equilibrar intensitat, vulnerabilitat i ambició sonora, que va estar entre els millors de l'any i on cançons com "El Cel" o "No passa l'aire" es van convertir en les meves preferides.
Tota aquesta evolució desemboca en el seu últim treball, Gran Muralla (2026), potser el més ambiciós fins a la data, editat per Aloud Music. Un disc que s'ajusta a l'esperit de la banda, ja que, en les seves paraules, entenen la música com una emoció i no com un negoci. I aquestes emocions són les que es materialitzen en aquest últim treball, on s'utilitza la imatge d'una muralla com a metàfora de protecció i aïllament, explorant temes com l'amistat, la classe social, l'esgotament emocional i la necessitat de resistir col·lectivament. El disc incorpora noves textures i una producció més cuidada sense perdre l'energia emo, post-hardcore i math rock dels seus inicis, jugant amb altres gèneres com el pop o el breakbeat. Lletres reivindicatives que emanen pena, alegria, reivindicacions socials i el poder d'organitzar-se han fet que el disc es coli en el meu podi personal de discos d'aquest 2026. Un disc perfecte que comença amb la instrumental "Tothom vol semblar genial i jo només vull estar amb els meus amics" i unes cançons com "Les pedres" o "Tu guerrer, jo mag", amb aquests inicis tan encomanadissos, la ràbia de "Sona a perdre" o la crida a la resistència a "Esport" (en col·laboració amb Remei de Ca la Fresca i com a crítica a les polítiques municipals de Banyoles), mostren una versió millorada i més madura que fa que les emocions i el missatge de les cançons se't clavin dins del cervell. Aquestes emocions es condensen a "La pena i l'alegria", la cançó que tanca el disc, un tema que crida a l'esperança i a celebrar la vida amb els teus errors i encerts.
--------
Roko Banana es un trío de indie rock, post-hardcore, math rock y emo formado en Banyoles en 2017 por Mak Dzinovic (guitarra y voz), Àlex Abad (batería y voz) y Edu Rodríguez (bajo y voz). Desde sus inicios, la banda ha desarrollado una identidad muy reconocible basada en guitarras tensas, estructuras imprevisibles y letras honestas.
Con referentes como los británicos Delta Sleep, los suecos Masquerade o los franceses Lysistrata pero también grupos catalanes como L'Hereu Escampa y una sintonía con la nueva hornada de artistas catalanes como Cala Vento, Dan Peralbo, Ypnosi y Remei de Ca la Fresca; en sus inicios, con el single Insurrection (2017) y el LP Madness & Coffee (2018), donde se acercaban más al stoner o al indie-rock y cantaban en inglés, el grupo empezó a consolidarse con el EP El Veïnat (2021), un disco donde ya aparecía claramente su mezcla entre complejidad rítmica y explosión emocional y donde se producía el cambio de idioma hacia el catalán.
Más adelante llegó el EP Finalment Principis (2022) donde el sonido stoner quedaba algo más atrás para coger toques math y emo, dando paso a una etapa más agresiva y directa que abrió el camino hacia Fins que surti el sol (2023), un álbum sobresaliente con el que terminaron de definir su personalidad artística gracias a canciones capaces de equilibrar intensidad, vulnerabilidad y ambición sonora, que estuvo entre los mejores del año y donde canciones como "El Cel" o "No passa l'aire" se convirtieron en mis favoritas.
Toda esa evolución desemboca en su último trabajo, Gran Muralla (2026), quizás el más ambicioso hasta la fecha, editado por Aloud Music. Un disco que se ajusta al espíritu de la banda, ya que en sus palabras, entienden la música como una emoción y no como un negocio. Y esas emociones son las que se materializan en este último trabajo, donde se utiliza la imagen de una muralla como metáfora de protección y aislamiento, explorando temas como la amistad, la clase social, el agotamiento emocional y la necesidad de resistir colectivamente. El disco incorpora nuevas texturas y una producción más cuidada sin perder la energía emo, post-hardcore y math rock de sus inicios, jugando con otros géneros como el pop o el breakbeat. Letras reivindicativas que emanan pena, alegría, reivindicaciones sociales y el poder de organizarse han hecho que el disco se cuele en mi podio personal de discos de este 2026. Un disco perfecto que empieza con la instrumental "Tothom vol semblar genial i jo només vull estar amb els meus amics" y donde canciones como “Les pedres” o "Tu guerrer, jo mag" con esos inicios tan pegadizos, la rabia de “Sona a perdre” o la llamada a la resistencia en “Esport” en colaboración con Remei de Ca la Fresca y como crítica a las políticas municipales de Banyoles, muestran una versión mejorada y más madura que hace que las emociones y el mensaje de las canciones se te claven dentro del cerebro. Estas emociones se condensan en "La pena i l'alegria" la canción que cierra el disco, una canción que llama a la esperanza y a celebrar la vida con tus errores y aciertos.
I am Vietnamese who struggling for the freedom of my homeland, today I suddenly generated a picture of 2 flags. Free-Vietnam and Catalunya.
*Plataforma de famílies en suport a la vaga educativa*
*QUEIXES FAMÍLIES*
Totes volem que s’acabin les vagues, ja que voldrà dir que els centres educatius tenen tot el que necessiten per a educar els nostres fills i filles.
Per això, proposem que *el dimecres 20/5 a les 8h totes enviem un correu al Departament d’Educació* i altres responsbales institucionals. L’objectiu és pressionar-los i aconseguir avenços.
També es convida cada família a adaptar el text del missatge si ho prefereix.
*Data*: dimecres 20/5
*Hora*: programar el correu a les 8h del matí.
*Adreces correu:*
educacio@gencat.cat; gerencia.ceb@gencat.cat; esterniuboc@gencat.cat; annaterra.ceb@gencat.cat; mgay@bcn.cat; aaguileram@bcn.cat
*Assumpte del correu*: que cadascú hi posi el que vulgui (us animem a ser originals!).
*Text proposta pel mail*:
PROU!
Escolteu les mestres d'una vegada!
Escolteu-nos a les famílies, ara!
Com a famílies, cada matí confiem en les professionals que treballen a les escoles bressol, les escoles i els instituts per educar i cuidar els nostres fills i filles. Com és que vosaltres no ho feu?!?! No fer cas de les mancances que pateix l'educació pública és ignorar el que necessiten els nostres fills i filles, és violència institucional. JA N'HI HA PROU!
Els nostres fills i filles són el tresor de les nostres famílies i també són el futur de la societat.
És per això que donem suport a la vaga. I ho continuarem fent fins que escolteu les demandes i que els centres educatius puguin tornar a obrir amb la qualitat que ens mereixem totes: criatures, famílies i docents.
US EXIGIM QUE DIALOGUEU I ARRIBEU A UN ACORD AMB EL COL·LECTIU DOCENT. ARA!
Es un còpia i enganxa del missatge enviat.
Es un moment i ho fa el deepseek.
No sóc mestre, sóc enginyer de software i els meus van a la pública.
Hola! He presentat una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya i és la primera vegada que faig una cosa així, així que estic bastant insegura sobre què passarà ara. Per això m’ajudaria molt conèixer experiències d’altres persones que hagin passat per una situació similar, per saber una mica què puc esperar.
Vaig presentar la queixa el dimarts 28 d’abril i, de moment, només he rebut l’acusament de recepció. Encara no sé si l’han admès a tràmit.
Resumint molt la situació: després d’un intent greu de suïcidi i d’una situació de discriminació LGTBI a casa meva, vaig acudir a serveis socials. Inicialment em van concedir la renda garantida, però després me la van retirar tot i que la situació a casa no havia canviat gens. Jo ho considero una incoherència i possiblement un error.
Com que tota la història és bastant llarga i complicada, no vaig adjuntar documentació a la primera comunicació. Estic esperant que em responguin i, si s’interessen pel cas, puc aportar tots els documents necessaris.
Si algú ha tingut experiències amb el Síndic o amb casos semblants, m’aniria molt bé llegir-les. Gràcies.
La guia del Departament d'Educació recomana evitar pantalles de 0 a 3 anys. Per als 4 a 6 anys, parla d'un ús molt limitat, acompanyat i d'uns 30 minuts com a màxim només alguns dies.
Restringir les pantalles als nens o a vosaltres mateixos?
Departament d'Educació, guia "Menys pantalla, més vida": https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/mon-digital/guia-families-menys-pantalles/guia-families.pdf
La nostra banda TARS actuarà al espai Plàcido de Manresa el dissabte 23 a les 22:30
Entrada Gratuïta
Sóc del Baix Llobregat, vaig a Barcelona el mínim possible, li tinc bastanta alergia.
D'aquí a uns dies venen unes amigues de USA per Barcelona.
Volen veure la ciutat des d'un punt de vista local. Se us acut alguna cosa no giri que pugui ser interessant?
Algunes idees que tinc.
No busquem anar de festa, vaja això espero.
Tots estem entre 35 i 40 voltes al sol.
L'estudiant de la UAB s'ha traslladat de Pineda de Mar a Cerdanyola del Vallès i argumenta que els problemes dels trens de Rodalies li han afectat la salut mental
"Durant molts anys, Rodalies ha estat un infern i he patit molts problemes de salut mental", explica David Pujol, de 19 anys i estudiant de Matemàtiques a la UAB.
Tip de presentar reclamacions a la companyia per retards i anul·lacions, ha decidit anar més enllà. Ara ha interposat una reclamació patrimonial pels danys morals que li ha causat Rodalies de Catalunya.
Demana 9.211,35 euros al Ministeri de Transports i la Generalitat per una negligència continuada que li ha afectat greument la vida i la salut mental:
>
David Pujol, veí de Pineda de Mar, al Maresme, ha hagut de mudar-se a Cerdanyola del Vallès per poder arribar a la Universitat Autònoma, perquè el mal servei ferroviari li ha provocat un agreujament del seu trastorn obsessiu compulsiu (TOC).
"Rodalies no és accessible per a les neurodivergències i ho ha de ser per llei des del 2022", ha explicat en una entrevista a "Matins" de TV3.
L'argument de la reclamació
La major part de la indemnització sol·licitada, 4.500 euros, respon als danys en la salut mental, que justifica amb un informe de la seva psicòloga.
També inclou 2.500 euros per vulneració del dret a l'educació, 2.000 euros per desarrelament, perquè ha hagut de mudar-se, i 211,35 euros pel reemborsament dels abonaments de transport.
A més, reclama la gratuïtat futura del títol de transport que utilitza, la T-jove, "fins que el servei es normalitzi" i acrediti una puntualitat superior al 95%. Rodalies torna a ser de pagament des del 9 de maig, després de tres mesos gratis.
L'escrit de reclamació presentat documenta 55 incidències greus, com supressions de trens sense avís previ i absència d'informació en temps real als panells de les estacions, entre el setembre del 2024 i el maig del 2026, durant el seu trajecte de més de dues hores cap a la universitat, amb les línies R1 i R7.
També ha posat un total de 33 reclamacions escrites, incloses tres a la síndica de greuges, una a Consum i una a Treball, pel dia que hi va haver incompliments en els serveis mínims.
"He parlat amb diversos càrrecs i em responen que intenten fer les coses, però intentar-ho no és suficient", considera i es queixa que un any després hi ha les mateixes incidències.
>Si em falles un cop, la culpa és teva, però si em falles dos cops la culpa és meva i no ho penso permetre
Si l'Administració no respon en el termini de sis mesos, es considerarà el silenci administratiu negatiu i, a partir d'aquí, Pujol té dos mesos per acudir a la via contenciosa administrativa, una opció que vol tirar endavant.
>
"Crec que tinc la raó", assegura, i destaca que una resolució favorable podria establir jurisprudència per a altres usuaris del servei en situacions similars.
"A mi el que m'importa de la reclamació no són els diners, sinó que la Generalitat i el ministeri hagin de pagar i fer-se responsables", explica l'universitari, que diu que no vol perdre més hores de la seva vida.
Endevineu quina obra va prometre el PSC del tripartit el 2006 per acabar abans de 2026?
Efectivament, el tren orbital!
(la resta tampoc ho han fet)
Com ho veieu?
Font original: https://x.com/sergi_boixader/status/1952396241045803043
Opinions?
Potser és que al món no passa res d’interès, o potser és que estic de pega, però últimament m’hi he trobat sovint: quan he engegat la ràdio als matins, he ensopegat que els dos magazins més escoltats del país parlaven de Madrid, o del Madrid, o amb periodistes de Madrid, o amb periodistes que treballen a Madrid.