https://x.com/LlucMercade/status/2073435890265817333

Sento curiositat per quines idees poden sorgir al respecte (en qualsevol sector, el que conegueu).

Si que us posaria com a repte que no sigui un negoci d’auto-ocupació sino una empresa que ocupa altres persones, i de la qual l’empresari en porta la gestió a alt nivell.

No diguis bajandes!

Hola a tots! Volia compartir amb la comunitat un projecte que em fa molta il·lusió. Estic treballant en una traducció al català de Boku Doraemon (Dreamcast, 2001), un joc que mai va sortir del Japó.

Aquest títol no té cap traducció a cap idioma (pel que he pogut veure buscant-ne una per jugar-hi) i l'últim intent de traducció a l'anglès es va encallar el 2021 per complicacions tècniques.

Després de molta feina per fi he aconseguit desencallar-lo. Sembla que el català acabarà sent la primera llengua del món a tenir aquest joc traduït!

Busco fans del gat còsmic que vulguin jugar al joc amb la beta de la traducció i donar feedback.

Té, el casquet volador!

Ara tindràs en Doraemon al costat

https://www.reddit.com/r/Asi_va_Espana/s/XtBSKN5rdd

Vull explicar-vos una cosa que em va passar durant les vacances a Portugal.
Vam reservar una excursió en vaixell i, com acostuma a passar, un membre de la tripulació anava preguntant a tothom d’on era. Quan em va tocar a mi, vaig respondre amb tota naturalitat: «Soc català». No ho vaig dir per provocar cap debat ni per fer cap reivindicació; simplement perquè soc català. Em sembla tan normal dir-ho com que algú digui «soc portuguès» o «soc escocès», i que la conversa continuï sense més.
Però, com us podeu imaginar, aquell noi no ho va acceptar. Va decidir burlar-se’n i va deixar anar una cosa de l’estil: «Ah, això és espanyol! Doncs jo no soc portuguès, soc algarvià!».
Estic convençut que molts catalans ens hem trobat situacions semblants quan viatgem. Aquesta mena de comentaris, que sovint es fan en to de broma, acaben essent una manca de respecte.
L’excursió va anar bé i la resta de l’experiència va ser agradable, però aquell comentari em va deixar de mal humor. Per això vaig decidir escriure una ressenya d’una estrella. No soc una persona que acostumi a fer aquest tipus de coses ni a dramatitzar, però aquella vegada em va molestar de debò perquè qui ho deia era portuguès. Precisament ells haurien d’entendre millor que ningú què significa tenir una identitat nacional pròpia. Van recuperar la seva independència d’Espanya al segle XVII i, de fet, la revolta catalana de 1640 va contribuir a aquell context, ja que la Monarquia Hispànica va haver de destinar bona part dels seus millors exèrcits a Catalunya i ells van poder fortificar-se i preparar-se bé per la guerra contra Espanya, amb l’ajuda dels britànics etc
A la ressenya simplement vaig explicar que un membre de la tripulació havia estat irrespectuós amb la meva nacionalitat, cosa que era certa, i que aquest comportament no era acceptable. També vaig deixar clar que, més enllà d’això, tota la resta havia estat correcta. No necessito que ningú ens posi en un pedestal; només demano respecte.
L’endemà, l’empresa em va enviar un missatge de WhatsApp molt cordial —irònicament, en castellà— demanant disculpes. Les vaig acceptar immediatament i vaig eliminar la ressenya. De fet, la vaig canviar per una de cinc estrelles perquè vaig considerar que havien actuat amb professionalitat i sinceritat. A més, em van retornar l’import de l’excursió, cosa que jo no havia demanat, però que vaig interpretar com un bon gest.
El que més em fa pensar de tota aquesta història és que la persona que va fer aquell comentari probablement ni tan sols era conscient que estava sent irrespectuosa. I això, al meu entendre, és conseqüència del fet que els catalans, com a nació, no som reconeguts ni tractats amb la mateixa normalitat que altres pobles. I és una llàstima.
Jo només crec que hauríem de normalitzar que dir «soc català» sigui tan natural com dir «soc portuguès», «soc escocès» o qualsevol altra nacionalitat. No som ni millors ni pitjors que ningú. Som qui som. I, com qualsevol altre poble, mereixem respecte.