u/gamia123

He acabat Les illes del caliufosc i la veritat és que m’he trobat un Brandon Sanderson molt diferent del que estava acostumat a llegir.

Vaig triar aquest llibre perquè la portada em va agradar i sincerament no tenia gaire clar on m’estava ficant. Esperava una aventura de fantasia més autocontinguda i m’he trobat un llibre molt centrat en la mitologia, el futur del Cosmere i la ciència-ficció.

En el llibre seguim en Vespre, un paranyer de l’illa de Patji, dins d’una cultura que m’he imaginat com a polinèsia. A en Vespre no li agraden els canvis, tot i que ell mateix ha sigut el causant dels canvis més disruptius que estan passant a la seva cultura. Al seu planeta tenen un problema: han de negociar amb una societat tecnològicament superior que els ha arribat de l’espai.

Per altra banda, tenim l’Estrel·lí, un drac empresonat en la seva forma humana pels seus congèneres, que viatja pel Marobac amb la seva tripulació intentant, de totes totes, protegir-los i crear una sensació de comunitat entre ells.

>!I finalment el canvi arriba, inexorablement, encara que de manera més controlada. En Vespre marxa a explorar nous mons, crec que en part per no viure’l en primera persona i veure com tot el que ha conegut es dissol per sempre.!< Aquesta part sí que m’ha fet reflexionar.

No crec que sigui un mal llibre. M’ha sorprès aquesta deriva cap a la ciència-ficció mantenint la fantasia que sembla que està fent el Cosmere. Però segurament és un llibre que funciona molt millor si ja estàs molt ficat en aquest univers.

Algú més l’ha llegit? Necessites molt context previ per gaudir-lo de veritat? Com veieu aquest canvi cap a la ciència-ficció?

Fa anys que llegim titulars alarmants sobre els microplàstics a l’aigua, i ara resulta que alguns estudis podrien haver estat contaminats… pels guants dels investigadors.

Un estudi recent de la University of Michigan ha vist que guants de nitril i làtex poden deixar residus microscòpics que, sota certes tècniques analítiques, semblen microplàstics. Científics buscant plàstic mentre escampen plàstic amb les mans.

De fet, ja el 2020 hi havia investigadors advertint exactament de que alguns microplàstics detectats podien venir del material de laboratori i no de la mostra estudiada.

Amb això no vull dir que els microplàstics siguin un mite ni que no puguin ser un problema mediambiental. Ho comparteixo per l’absurd de la situació, semblaria que se’ls hi hauria pogut acudir abans.

Referències:

Avoiding and reducing microplastic false positives from dry glove contact

When Good Intentions Go Bad—False Positive Microplastic Detection Caused by Disposable Gloves

1.      L’estupidesa real guanya la intel·ligència artificial cada vegada.

2.      El problema de tenir la ment oberta és que la gent insisteix a entrar-hi i intentar posar-hi coses.

3.      La intel·ligència d’aquella criatura coneguda com a multitud és l’arrel quadrada del nombre de persones que la formen

4.      La gent pensa que les històries són modelades per les persones. En realitat, és a l’inrevés.

5.      Encén un foc per a un home i tindrà escalfor un dia. Encén un home i tindrà escalfor la resta de la seva vida.

6.      Tornar allà on vas començar no és el mateix que no haver marxat mai.

7.      Una mentida pot donar la volta al món abans que la veritat s’hagi posat les botes.

8.      Les probabilitats d’un milió contra una passen nou de cada deu vegades.

9.      La llum creu que viatja més ràpid que qualsevol altra cosa, però s’equivoca. Per molt ràpid que viatgi, la foscor sempre hi ha arribat abans… i l’està esperant.

10. La saviesa ve de l’experiència. I l’experiència sovint és resultat d’una falta de saviesa.

GNU Terry Pratchett

Quines son les vostres preferides? D'en Pratchett o de qui sigui...

S’ha publicat recentment un estudi a JAMA que analitza la relació entre el consum de cafè i te i el risc de demència.

Es tracta d’un estudi amb més de 130.000 participants seguits durant fins a 43 anys als EUA.

Els resultats mostren que un major consum de cafè amb cafeïna o te, s’associen amb un menor risc de demència. En canvi el cafè descafeïnat no presenta una associació significativa amb aquests resultats, fent que es pugui atribuir l’efecte a la cafeïna i no a altres factors antioxidants.

Aquests efectes apareixen amb nivells moderats de consum, aproximadament dues a tres tasses diàries de cafè amb cafeïna o una a dues de te. A major dosis, s'observa que afecta a la qualitat de la son, factor perjudicial pel funcionament cerebral.

És un estudi observacional, per tant te les seves limitacions, però jo ara em veuré els meus 3 cafès diaris sense cap remordiment.

Article: Zhang Y, Liu Y, Li Y, et al. Coffee and Tea Intake, Dementia Risk, and Cognitive Function. JAMA. 2026;335(11):961–974. doi:10.1001/jama.2025.27259

El meu mòbil és un Fairphone 5, per qui no conegui la marca: la filosofia de Fairphone és fer mòbils modulars, sostenibles i fàcils de reparar, perquè puguis canviar peces tu mateix i allargar la vida del dispositiu.

El cas és que la càmera em va deixar de funcionar. Després de donar-hi voltes i comentar-ho amb el chat, tot apuntava a que era la càmera principal. Vaig comprar el mòdul, vaig desmontar el mòbil (molt fàcil, tipus Lego, com promet la marca) i el vaig substituir… però seguia sense funcionar.

Tot havia anat perfecte i no entenia què fallava. Després de seguir investigant, vaig arribar a la conclusió que probablement era la placa base.

Al final vaig contactar amb Fairphone, cosa que potser hauria pogut fer des del principi però potser no vaig fer perquè em feia gràcia arreglar-me jo el mòbil. Com que estava en garantia, me’l van recollir i, uns 10 dies després, ja el tinca de tornada amb la placa base canviada i funcionant perfectament.

He de dir que per un moment em vaig sentir una mica estafada, perquè justament la peça que havia fallat era l’única que no pots canviar fàcilment tu mateix. Però el servei tècnic ho ha gestionat sense cap problema, així que cap queixa en aquest sentit.

He estat fent proves amb la guia de reparacions de la web amb diferents tipus de fallades per curiositat, et fan fer diversos testos al mòbil pels diferents problemes, però en cap moment he trobat que et proposin “canvia aquesta peça”; més aviat sempre acabes en el punt d’haver d’enviar el mòbil a reparar. Potser al final son més freqüents les reparacions de peces no desmontables que les que tu pots fer a casa?

En resum: molt bona experiència amb el desmuntatge del mòbil i del recanvi de peces, un fracàs perquè no he sigut capaç de solucionar. Això si, un 10 per la facilitat d’accés al servei tècnic.

Algú més amb experiències similars amb Fairphone?

S’acosta Sant Jordi, i segur que molts de vosaltres anireu amb llibres amunt i avall. Amb tantes novetats i tanta gentada, sempre és fàcil de perdre's alguna bona història, així que obro fil perquè compartiu recomanacions per aquest Sant Jordi:

Algun llibre que us hagi encantat últimament i regalaríeu sense dubtar?

Alguna novetat que creieu que triomfarà aquest any?

Joies menys conegudes que mereixen més lectors?

Clàssics que sempre són aposta segura?

Va, què proposeu?

Fa uns dies vaig acabar de llegir EL GUAL DE LA GUILLA d'Anna Starobinets. Encara l’estic processant, acomiadant lentament. Feia molt temps que un llibre no em marcava tant.

Situada en un lloc perdut i maleït entre la Manxúria i la Unió Soviètica, cap al 1945, acompanyarem en Maksim Kronin mentre es fa servir per un agent de les MORTES en un poble de mala mort on ningú no és qui sembla i on tothom rep el que es mereix. La història combina elements fantàstics amb una atmosfera extremadament realista sense que desencaixin gens.

M’encantaria conèixer en Maksim Kronin i veure en directe les meravelles. M’encantaria poder parlar amb la Liza i fer una abraçada a en Paixka. I fins i tot, veure de molt lluny-molt lluny-molt lluny, el Coronel Àristov.

No és una lectura fàcil. És inquietant, estranya i té un punt fosc que et deixa amb una sensació incòmoda però fascinant. Tot és molt cru, molt directe, i alhora ple de simbolisme. Una historia que m’ha fet patir molt per tots els personatges i amb un final d’impacte.

No sé si la recomanaria a tothom, però si t’agraden les històries fosques i un toc de realisme màgic/terror psicològic, crec que val molt la pena.

Algú més l’ha llegit? Algun llibre que us hagi marcat profundament? Què feu amb el buit que queda quan l'heu acabat?

La premissa és senzilla: un dia, un policia i el seu gos estan perseguint un dolent i… explota una bomba. El cap del policia queda destrossat i el cos del gos queda molt malmès. Els metges decideixen fer una operació impossible i, amb cos de policia i cap de gos, neix… l’HOME GOS.

I amb aquesta lògica de joc de nens, on tot val si és divertit, comença la sèrie de còmics infantils de Dav Pilkey. I com que és realment divertit, els nens tenen ganes de continuar llegint: riuen sols, tornen enrere per repetir parts, ensenyen els acudits i, sense adonar-se’n, ja han acabat el llibre.

Els dibuixos són senzills, gairebé com si els haguessin fet els propis nens, i això encara ho fa més proper. De fet, també es converteix en una font d’inspiració perquè després vulguin crear les seves pròpies “aventures gràfiques”.

Pilkey, que també és l’autor del Capità Calçotets, del mateix estil però amb bastant més lletra, ofereix als nens una porta d’entrada a la lectura amb històries absurdes i inversemblants, però precisament per això fàcils de connectar. Combina el caos amb temes més profunds sense perdre mai el to desenfadat.

No és només que l’Home Gos els agradi, és que els parla en el seu idioma. Si teniu un nen que necessiti una empenteta amb la lletra d’impremta o a fer el salt a llibres més complexes, no busqueu mes.