u/tinocasals

Hola! Pues eso, lo que dice el título. Jugué AD&D segunda edición, creo... con unos 13 años y ahora tengo 45 así que diría que soy novato en esto. Mi hijo tiene ganas de jugar con sus amigos y tengo en mis manos el starter kit de La Isla de las Tempestades y el PDF de Las Minas de Phandelver.

Me aconsejáis con cuál empezar? La verdad es que he conseguido las minas porque leí que era mejor y leyendo por encima me apetece más la ambientación [luchas entre dragones y cosas de micónidos en una isla me apetece menos que una emboscada para empezar].

Tenéis algún consejo que darme? Las reglas no me parecen difíciles pero creo que necesito un poco de rodaje para tener automatizado el tema de las iniciativas, el sigilo, los tipos de terreno, cobertura, cómo tratar la perdida de PG y la muerte... todas esas cosas. Me lío también con la propia avnetura... la estoy leyendo y mientras la leo bien, pero con mi edad... me cuesta que se me queden las cosas _:) aunque por suerte creo que a un grupo de 10 años tampoco le va a importar muchísimo que todo sea perfecto.

Si conocéis algún vídeo o blog donde leer cómo se desarrolló y que esté interesante también lo agradezco.

Cualquier consejo será muy bienvenido.

Gracias!

Hola! Tinc una sèrie d'unes 25 descripcions de tresors. La idea és siguen tresors fisics (no sempre és així) i més o menys tresors "classics", és a dir, alguna cosa material, de valor, que es guarda (no tots són així, de vegades el tresor quasi ni es nomena 🙈). Per a mi no són nomes exercicis d'estil, perquè pretenc que el contingut siga interessant. Bé, en deixe tres, per ara. Sóc valencià i probablement es notarà i, a més, de vegades amb la llengua faig un poc el que vull 😅

Sigueu sincers!

i

Tots els abanderats del rei, tots els putos abanderats del puto rei desfilant-me pels morros amb les haques perreres emmerdant el camí, cague'n déu, en la creu i en el fuster que la feu, i les trompetes que cascuna val més que tot un mas retronant i destorbant el bestiar i passen entendards de blasons tinyosos i merda d'haca i pam papapaaam la fanfàrria i ara ve una carreta tancada amb cortines de seda que serà la mala rabossa de la reina i clop clof els escuders estacant els peus i pastant el fang que comença a ploure tots xorrant el seu puto monyo apegalós de puto ballester i ferrer real i cuiner panxut i clop clof i algo gros s'apropa perquè la gent calla i es veuen quatre portadors carregant un baiard amb una puta arca d'una fusta que serà grossa un pam reforçadíssima que déu pesar com la mare que l'ha parida pobres portadors i serà un regal real, o la dot real o que no siga el tresor real i tant de bo foren els putos óssos del puto rei mort.

ii

El triangle de Reuleaux desballestat d'un motor Wankel, cintes de cassette de musica filk (les de Leslie Fish tenen les portades il·lustrades a mà), un tub de coure pel qual pot caure hipnòticament un iman, una còpia de l'edició japonesa del Modern Art de Reiner Knizia anomenada Stamps, una càmera digital estereoscòpica Fujifilm W1, una capsa d'algun museu de ciències que s'anuncia com un criader de triops, un joystick Kempston, una figura d'Orko que ballarà en cercles quan la tira dentada energitze el volantet d'inèrcia intern, una caixa de disquets de tres i mig que resa TempleOS, un pòster, el pòster, de Jimmy Cauty on es veuen Gandalf i Bilbo i Frodo amb el monyo suat o banyat de malinconia, Puck el de la colina Pook de Bruguera, aventures conversacionals, diapositives, plàstic dur.

Això i massa més és el que hi ha al garatge que acabem d'obrir dins bosses de fem etiquetades i això és el que el taxador està intentant taxar: una mescla de nostalgia, tecnologia genuina o prematurament obsoleta perdedora d'una antiga guerra de formats, alguna peça actual que ningú sap com s'ha colat entre les clivelles del mur de trastos, rareses no històriques, pur nínxol. I no hi ha codis de barres i això el taxador ho sap, car fa la seua feina, però esta vegada li està costant perquè la picor que li rasca aquest gabinet de curiositats està tan a dintre que ha de lluitar contra la seua objectivitat per ser ell qui s'emporte el tresor.

iii

De tot l'espai de possibilitats, este tresor està allà on es solapen "tresoraco" i "tresoríssim", amb la contribució de "mostós" modificat per "trepidant" i amb l'inesperat operador "dielèctric" col·lapsant despietadament més d'una dimensió. Dielèctric. En l'hipervolum semàntic definit ara mateix (després ja no!) per la intersecció d'estos condicionants hi ha un estol d'estornells amb pedres precioses al bec. Una murmuració isomòrfica de bestioliues que modifiquen dinàmicament la percepció d'este tresor: ara "infame" retalla l'espai de vol per ací, ara "opulent" l'amplia per allà.

(És igual de redó algo redó que algo redó i daurat? I igual de daurat? Tresoraco i tresoríssim es solapen?)

Salve, sono catalano madrelingua ma parlo pure italiano, francese e inglese. Voglio visitare la Corsica e mi domando quale sarebbe la lingua più amabile per farlo. Sempre mi sono chiesto se ai corsi vi va di parlare italiano o se lo si vede come una imposizione. Non si se mi spiego, sarei molto felice d'imparare in po di corsu e direi che ilpdo più semplice è farlo dall'italiano, ma non voglio fare il turistaccio.

(Ad esempio, so che quando i catalani vanno in Alghero delle volte hanno un atteggiamento brutto, tipo paternalismo)

Hi! I wonder how the local people in Corsica would react if I travelled trough the island by speaking Italian.

I'm thinking mainly in the corsican speakers: how do they see Italian speakers? As something friendly or quite the opposite?