L’etapa de Keita al Barça (2008–2012) representa la definició perfecta del soldat ideal, la modèstia i l'equilibri tàctic en el millor Barça de la història. Va ser el primer fitxatge de l'era d'en Pep, i sense fer soroll ni tenir els focs artificials de Xavi, Iniesta o Messi, es va convertir en una peça absolutament indispensable per al funcionament d'aquell "Pep Team". Crack silenciós.
Sylvinho (2004-2009), va guanyar dues Champions League, tres Lligues i una Copa del Rei. Tot i alternar la titularitat com a lateral esquerre amb jugadors com Gio van Bronckhorst o Éric Abidal, el brasiler es va convertir en un suplent de luxe molt estimat pel barcelonisme gràcies a la seva professionalitat i gran rendiment. El destí li va reservar un comiat immillorable, ja que el seu últim partit oficial amb la samarreta blaugrana va ser la històrica final de la Champions a Roma l'any 2009, on va jugar els 90 minuts complets i va acabar aixecant el triplet.
L'etapa de Sergi Barjuan al club (1993–2002) representa la consolidació d'un dels laterals esquerres més icònics del planter. Va ser l'últim gran "descobriment" de Johan Cruyff per al Dream Team i va mantenir la titularitat de forma gairebé ininterrompuda durant nou temporades. En resum, va ser el "correcamins" que combinaba una velocitat punta elèctrica amb la fidelitat absoluta als valors de l'escola de Cruyff.
L'etapa d'Edgar Davids al FC Barcelona (gener 2004 – juny 2004), és considerada una de les cessions més influents de la història del club, ja que va ser el catalitzador que va canviar la dinàmica de l'era Rijkaard. Tot i que només va estar mig any abans de marxar a l'Inter de Milà, se'l recorda com la peça que va posar els fonaments del Barça guanyador que vindria després. Sempre será recordat en "Pitbull".
A diferència de l'Arsenal, on ell era el sistema, al Barça va ser una peça del sistema. Se'l recorda com un jugador d'una elegància extrema, un professional impecable. Thierry Henry va culminar la seva llegenda al Barça sacrificant el protagonisme individual per conquerir el Sextet i la Champions que li faltava, aportant una elegància i una efectivitat inoblidables des de la banda esquerra.. Elegant és poc, "Titi" tenia un toc exquisit, un plaer haver tingut aquesta llegenda al club.
L'etapa de Guillermo Amor (1988-1998), es va destacar com per ser un migcampista total en el Dream Team de Johan Cruyff i per ser el primer gran referent de La Masia moderna,. Va ser un pilar fonamental gràcies al seu compromís i visió tàctica. No era només un migcampista, sinó el "comodí" de Cruyff, jugant en diverses posicions i aportant cobertura defensiva. Va marcar 93 gols aprofitant el seu xut precís i una bona capacitat de remat de cap.
L'etapa de José Mari Bakero al FC Barcelona (1988-1996) va ser l'essència del "Dream Team". Va ser el cor tàctic de Johan Cruyff al camp, actuant tant el migcamp i la davantera. El seu gol contra el Kaiserslautern és un dels més importants de la història del club i sense aquell gol, el Barça no hauria arribat a la final de Wembley '92. Etern Bakero.
Match played by the Barcelona team of 1998/99, managed by Louis Van Gaal, against Johan Cruyff's Dream Team. The match took place on March 10, 1999. Also, besides former Barcelona players, Eric Cantona, Jorge Campos and Mario Jardel also played as special guests. The game was to pay tribute to that great Dream Team of Johan Cruyff from the late 80s and mid-90s (1988-1996).